martes, 19 de septiembre de 2017

Pronto será Viernes

la vida és temps d'espera entre una escalada i la següent



Escalant Tepuis a la Sabana Venezolana, móns perduts de bellesa colpidora

La intensitat del cap de setmana (emocionant!) eclipsa els dies  feiners, esvaint-los del record fins tornar-los invisibles. 

Reflexió (amarga?) d'un dilluns qualsevol, gris com les nits de diumenge.

Buidor?
No pas.

Alaska, Cobra Pilar al Mount Barrel, massís del McKinley


Les xarxes van plenes de felicitat aparentada
Alegria exposada públicament sense mesura ni pudor
Postureig  a la recerca dels "likes" per omplir la buidor que amenaça moltes persones

Fruits estanys en una sabina mil.lenària, Taghia, Atlas marroquí


La vida no em resulta plana ni linial.
Passem alts i baixos, hormones desbocades, tobogans emocionals, pors, alegria, desesperació.

Després de la tempesa sempre arriba la calma,
i si triga sempre podrem demanar algun amic que ens faci entrar a bon port.

Cap pena t'enfonsa sota profunditat insalvable.


Avui desitjo els dissabtes.



Enyoro coses senzilles com els amics al voltant d'un foc d'hivern a Montrebei, un entrecot, dues birres, un got de vi, un llarg de roca per desvirgar, la bona companyia.




Hoy me siento "lunes"
Afortunadamente sé que pronto será viernes




lunes, 4 de septiembre de 2017

Con "U" de Ustralia



Hace años, mientras Rocío trabajaba en el servicio de Emergencias 112, me explicó que un operador de radio deletreaba el lugar a donde debían acudir a prestar auxilio. A los conocidos (A)lfa, (B)ravo, (C)harlie, que denominan las letras respectivas, añadió una de su particular invención:  la U de Ustralia. El cachondeo resultó mayúsculo.

Davit (Jean Paul Belmondo) en el largo duro de "Australia" 7b (+++)
La Tournette  


Desde entonces cada vez que escucho Australia, la misma historia hilarante acude a mi cabeza de forma inmediata e inevitable.

roca azul y gris, pura y libre de líneas evidentes


Este verano mi hermano se ha largado 3 semanas a las Antípodas.
Envidia pura, hubiera querido ir, pero la comodidad me impedía a pagar un peaje de 30 horas de vuelo.
El libro de Mussatto brinda una posible alternativa: una vía sobre Anecy de nombre análogo adornada con una fotografía indescriptiblemente bella. El texto con que describía sus dificultades me frenaba: "equipé sur le haut, les points sont eloignes et pas bien places" (algo así)

6c (+, sens dubte) al.lucinogen, fotografiat des del sostre que domina el llarg següent. 



Ester encontró la solución.
Tres bestias jóvenes que habían sido arrojadas de las faldas del Dru, una (casi) fatídica noche de agosto, revolcados y heridos, todavía andaban hambrientos de presa y sensaciones.
Poco nos costó convencerlos. Embaucar es un arte que mejora con los años y la experiencia. Si a ello le sumas la pasión con que describimos nuestros objetivos, el engaño estaba servido

Equipo seleccionado, sólo cabía esperar que la meteo encajase con nuestros planes.

los atletas

Resulta complicado coordinar a 5 personas para atacar una ruta aparentmente equipada, con dificultades sobre papel asequibles a estos prodigios de la naturaleza.
Todavía más imponer un horario de tintes prusianos y obligar a los chavales ("sugerirles") a levantarnos a las 5 de la mañana.
Así que amanecemos tarde, algo que pagaremos caro cuando el implacable sol de agosto ilumine una roca de inmaculado gris azulado.


Pese al calor y a la hinchazón de los pies, obtuvimos el premio de cabalgar sobre una línea alucinante, unas fotos inolvidables, y nos obsequiamos con una cena a los pies de AUSTRALIA.


Gracias Ester, David, Frido y Nil

Fotos de Ester, Frido i Nil

equilibrio... 

Jean Paul Belmondo al crux

vol






pedra pura



darrer llarg

6b "extraño"



la estrategia de los más experimentados (viejos), largo clave en top gay





acabando la vía


las birras, el cassís, y la comida como premio













lunes, 28 de agosto de 2017

Pangea i Libertarias, una Ordesa més incerta

En diem furgar quan has escorcollat una cosa de dalt baix sense trobar el que busques, i segueixes regirant.
Tatxades les clàssiques, ara venim a Ordesa a cercar incertesa.


Aquí van dues vies de furgar, boniques, intenses, on posar-nos a prova.


Libertarias
repetida fa quinze dies amb el Santi i en Vicenç, cordada de tres que sempre excita les neurones.
Corda gorda...

Com xalem!!!


 Lo Santi s'anima als setens i la trinca sencera, fent el quart llarg de primer (7a+ expo) com si res.

Esperó de Zarathrustra al fons. 


Ni la mala roca mos canvia la cara. 7a+ crustinyant, poder 7a per la por que fan els cantos. Sortosament s'empotra bé i els friends entren a canyó.

Vicentaturix, únic pare de família de la cordada, posant seny... a vegades, en aquest terreny


Via brutal que esdevindrà una "clàssica" com ho ha fet la Racs.
Un xic més dura que la veïna, amb un punt d'exposició mai desagradable.
A mesura que vagi repetint-se es convertirà en un dels premis cobdiciats. Encara falta una mica de magnesi i netejar alguns trams incerts

Afegeixo una ressenya actualitzada, de memòria.
Com que m'apropo als cinquanta ja disculpareu les errades i oblits. Millorar-les és cosa de tots



En Christian sempre em diu, "Albert, tus topos matan la aventura".
Així que si voleu vibrar aneu sense la ressenya, o equivoqueu-vos de pàgina en fotocopiar-la del llibre...


Pangea
amb l'Ester.
Tercer dissabte d'agost.
Les sensacions en cordada de dos es viuen de forma intensa
Via amb una línia al.lucinant que ressegueix l'esperó més elegant d'Ordesa, tot just a l'esquerra de Zarathrustra, molt exigent.
Hem obviat les dues primeres tirades (V i A2+) per estalviar el martell, i no m'atreveria a aconsellar tornar-hi sense.


Les darreres 4 tirades mereixen l'adjectiu d'excepcionals, dures, sobre una roca bona d'adherència increïble.
També expostes.



No sé si ha estat bona idea oblidar els claus. El penúltim llarg, un teòric 6a+, ens ha semblat 6c per una variant molt exposada perquè no arribàvem al primer i únic spit (pas de setè segur, expo i obligat).




Hem "abandonat per dalt" usant el "modo supervivencia".
Abandonar per dalt, definició de l'Olivetti: usar l'escalada Artificial allí on es passa en lliure

Feia temps que no mastegava el gust de la por. Encara el pal.ladejo


M'agrada Ordesa !!!!

lunes, 21 de agosto de 2017

Disfrutando en la sombra

Dues vies per fugir de la calor que comparteixen trets comuns: el bon gust, bona pedra, i una cuidada execució realitzada pels mateixos obridors.
Alhora ben diferents: mentre una resta quasi equipada, l'altra demana dos jocs complerts de ninos.

Dos magnífics exemples on els aperturistes s'han esmerat en netejar de rocs i (z)orra aquells trossos rostollosos de paret que inevitablement tallen qualsevol tàpia.

Tot i l' è(ste)tica aparentment contraposada, la feina dels autors farà que xaleu a tope.
Obrir una via té escassa rellevància.
Cal pensar en la vivència dels qui repetiran, tant o més que en la pròpia.
Sigui per dura o agradable, per exigent o exposada, per bella o terrorífica, una via hauria de deixar imprompta als repetidors, mai un regust de brutícia.




Plandescún, vall de Plan (davant Peña de Sin)
Darrer llarg de Quimera, un 7a que "no pinta nada" segons els seus autors...



El Vendedor de Quimeras,
sobredosi de ninoterapia




Aquí unes fotos.
Recomanable començar aviat i evitar el solano al darrer llarg, un 7a ben complert que el Santi va obrir al Rotpunk.



molta fissura

 Marxant del sostre abans d'entrar a la Placa del Masmut,
un terreny on cal navegar amb brújola, un dels llargs més impactants i bonics de la via



Escalant aliens al "festival" marxós de la Vall. 
Si el xivarri de la Rave no molesta, nantros difícilment alterarem la pau dels ocells


sobredosi de fissura


l'Ester a punt d'arrencar una bavaresa


El Pixador de Routes
L'altra via del mateixo autors, més equipada, quasi esportiva. 
Un primer llarg físicament exigent, un tercer llarg brutal





I al costat un nou sector d'esportiva pendent de descobrir
però bo segur


Brutals.
Gràcies per la varietat i per deixar-nos aquests regalets


El Feo de Pau
També a Sin, ombra des de les 12.30 i aproximació curta



I una de regal just abans de pujar per la canal, que cantava massa per poder-nos resistir


Tenemos los mismos Gustos

L2
L3, sempre culs, millor el de l'Ester